Llei en curs: Proposició de llei de Transparència i Accés a la Informació Proposa una idea

Antecedents Afegir punt

Objecte de la proposició de llei Afegir punt

L'objecte d'aquesta proposició de llei és garantir l'exercici del dret d'accés a la informació de totes les persones i assegurar el compliment del deure de les administracions i institucions d'actuar amb la màxima transparència, contribuint així a bastir una democràcia de qualitat.

Capacitat normativa Afegir punt

Aquesta llei regula el dret d’accés a la informació de totes les persones com a part consubstancial i inherent del dret fonamental a la llibertat d’expressió tal com es recull en l’article 20 de la CE, i interpretat a la llum de l’article 10.2 de la mateixa CE i de l’article 4.1 de l’EAC. Així mateix promou una administració i unes institucions transparents i obertes a la ciutadania, emmarcat en el capítol II del Títol I de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, sobre els drets en l’àmbit polític i de l’administració, i segons les competències de la motiusitat en la matèria.

Necessitat i incidència social Afegir punt

Aquesta proposició de llei suposa un aprofundiment en la qualitat de la nostra democràcia i un avenç en la garantia dels drets de la ciutadania, situant Catalunya al nivell dels països més avançats i ambiciosos en aquest terreny. Respon, a més, a una demanda ciutadana creixent de major intervenció i participació en els afers públics. En aquest sentit suposarà una contribució clau a l’apropament entre institucions i ciutadania, i a la lluita contra la corrupció.

Exposició de motius Afegir punt

L’accés a la informació és un dret fonamental de totes les persones i una part inherent i essencial per a l’exercici de la llibertat d’expressió, i els drets i llibertats de la ciutadania no seran plens fins que la seva garantia no es faci efectiva arreu.

Malauradament les institucions i les administracions públiques han actuat, durant molt de temps, de manera opaca, amagant o impedint que transcendís la informació que explica o es deriva dels processos de presa de decisions, de les seves accions i de la seva mateixa organització interna. Tot i que la seva mateixa raó de ser respon als interessos de la ciutadania, i els ha de guiar la defensa i promoció dels seus drets, l’exercici de la seva activitat era poc o gens transparent i s’evidenciava por i desconfiança davant l’accés de les persones a la informació pública.

Aquesta opacitat i la negativa a prendre mesures decisives per obrir les seves portes a totes les persones es troba en l’arrel d’alguns casos de corrupció o mala gestió. I no hi ha dubte que ha contribuït de manera decisiva a estendre la desconfiança, la suspicàcia, i finalment la desafecció i l’allunyament de la ciutadania respecte a les seves institucions i responsables públics.

Catalunya aspira a gaudir d’una democràcia forta i de qualitat que promogui una ciutadania activa i compromesa amb els afers públics. I això passa per unes institucions i una administració amb parets de vidre, que faci de la transparència i la facilitat de l’accés a la informació senyes d’identitat de la seva manera d’actuar i de funcionar.

És urgent i imprescindible que les institucions i administracions interioritzin dues qüestions fonamentals en relació a la documentació de la que disposen. En primer lloc que aquesta documentació és un patrimoni col·lectiu propietat de la mateixa ciutadania, en tant que estan representant la seva sobirania i funcionen amb diners públics. En segon lloc, que totes les persones gaudeixen del dret fonamental d’accés a la informació i que aquest és imprescindible per construir una democràcia plena. En coherència amb aquests principis, doncs, esdevé un deure de les administracions i institucions posar a disposició de tothom aquesta informació per pròpia iniciativa, garantir-ne l’accés i actuar amb la màxima transparència.

Aquests principis es troben recollits i ben argumentats en diferents documents legals de la màxima importància. Així ho entén i ho estableix el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides en les seves observacions a l’article 19 de la Declaració Universal de Drets Humans. També la declaració conjunta dels relators de llibertat d’expressió de la ONU, la OEA i la OSCE feta el desembre de 2004, on apuntaven: “el dret d’accés a la informació en mans de les institucions públiques és un dret fonamental que hauria de ser reconegut a nivell nacional mitjançant una legislació adient basada en el principi de màxima publicitat, establint el principi de que tota informació és pública (...)”. Finalment el 27 de novembre de 2008 va ser aprovat el Conveni del Consell d’Europa sobre Accés a Documents Públics, que estableix uns mínims que tots els Estats haurien d’implementar.

Més de 80 països al món ja compten amb una llei que garanteix el dret d’accés a la informació i, a Europa en particular, tots els Estats de més d’un milió d’habitants compten ja amb una. Catalunya, doncs, no pot quedar-se enrere i ha de donar un pas endavant en la qualitat de la seva democràcia. I ha de fer-ho responent a les aspiracions de la ciutadania i aprofitant les possibilitats de les noves tecnologies, amb la màxima ambició d’esdevenir exemple internacional de transparència i bon govern.

La ciutadania ha posat de manifest per diferents vies, al carrer i a les institucions, el seu malestar per la manca d’oportunitat de participació en els afers públics i la seva voluntat d’intervenir de manera activa i continuada en la presa de decisions i en la implementació de polítiques. En particular existeix una reivindicació explícita d’accessibilitat a les institucions en tots els àmbits, també pel que fa a la seva informació, documentació i dades.

Paral·lelament els avenços tecnològics faciliten la publicació d’aquesta informació i n’abarateixen els costos, alhora que estimulen que sigui compartida i reutilitzada. El conjunt del país pot beneficiar-se de l’ús que els particulars en puguin fer, aportant propostes de millora a l’administració com també generant noves idees o projectes propis que poden contribuir a la innovació democràtica, i més enllà a transformar el món en el que vivim ens benefici de tots i totes. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació obren un nou i extensíssim ventall de possibilitats que cal aprofitar i potenciar.

La nostra és una democràcia consolidada i estable, sense risc de desestabilització, si es que algú pot tenir alguna por. La ciutadania avui està més formada i capacitada que mai en la nostra història. No té cap sentit, si és que l’ha tingut mai, establir barreres a l’accés a la informació o voler amagar-la.

La ciutadania no es conforma amb la delegació de la seva sobirania, vol fer-ne el seguiment i demanar comptes als seus representants, a les institucions i administracions que actuen en el seu nom. I aquesta és una exigència extraordinàriament positiva, doncs contribueix a que la democràcia funcioni millor i a bastir una societat més forta, més lliure i més compromesa.

Art. 1. Objecte de la llei: Afegir punt

L’objecte d’aquesta llei és regular i garantir el dret d’accés a la informació de totes les persones com a part consubstancial i inherent del dret fonamental a la llibertat d’expressió tal com es recull en l’article 20 de la CE, i interpretat a la llum de l’article 10.2 de la mateixa CE i de l’article 4.1 de l’EAC, així com promoure una administració i unes institucions transparents i obertes a la ciutadania. Es tracta d’un dret fonamental i d’una condició essencial per a totes les societats plenament democràtiques.

Com funciona?

  1. Fes clic sobre qualsevol punt o paràgraf de la llei. Apareixerà un quadre dins del qual podràs modificar tot el que creguis convenient del text o suprimir-lo completament.
  2. Així mateix, pots introduir un nou punt, article o capítol tot fent clic en el començament de cada apartat.
  3. També pots, per altra banda, suggerir una idea que pensis que sigui interessant sense haver d'inserir-la en l'articulat de la proposta de llei fent clic a "proposa una idea".

  1. EXPOSICIÓ DE MOTIUS
  2. DISPOSICIONS GENERALS
  3. DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS DE LES ADMINISTRACIONS EN RELACIÓ A L’ACCÉS A LA INFORMACIÓ I LA TRANSPARÈNCIA
  4. LA TRANSPARÈNCIA EN L’ACTIVITAT PÚBLICA
  5. PROCEDIMENT PER SOL·LICITAR INFORMACIÓ A L’ADMINISTRACIÓ
  6. MECANISMES DE PROTECCIÓ I GARANTIA DEL DRET
  7. REGISTRE DE GRUPS DE PRESSIÓ
  8. PART FINAL